Bonvesin da la Riva, De Sathana cum Virgine (A)

Altre Opere Bibliografia


Quiloga se lomenta lo Satanas traitor
Dra Vergene Maria matre del Salvator.
E dis: «Oi guaia mi, com sont in gran dolor,
Quam grand soperg me fa la matre del Segnor.
Grand guerra e grand sopergio, grand tort contra rason
Me va menand Maria ni so per quent cason.
Ella me tol per forza le mee possessïon,
Me fa desnor, me caza con grand turbatïon.
Lo me' guadhagn per forza me tol a mal me' grao,
Ella me scarpa 'd man quel miser desperao,
Quel miser peccaor k'eo ho pres e ligao:
Una solenga femena me roba a mal me' grao.
Quand eo me creg un misero aver aguadhenao,
Maria me tol la predha: quella no 'm lassa in stao,
Da quella femna sola eo no poss ess aiao.
Oi guaia mi dolente, com sont vitoperao.
Quella ke fi invoxadha matre de pietà,
Matre de grand iustitia, matre de verità,
Sì fa contra iustisia e contra legaltà
Roband l'oltrü guadhanio con grand iniquità.
No i basta quel k'è so, s'intend de robason;
Ella no sta contenta sover la soa rason:
De mi, quent k'eo me sia, no i fi compassïon;
Me fa trop iniuria, trop grand offessïon.
Ella 'm fa tort e forza perzò k'ella è poente,
No i fi misericordia de mi gram e dolente.
S'ella voless iustisia, ella hav fà oltramente,
Ella no m'hav dar brega in tut le mee vesende.
Quella contraria femena tal cossa fa a mi
K'ella no soferave ke fiss fagia unca a si.
Ella hav fà cortesia s'ella lassass ess mi,
S'ella no m'imbregasse, da po k'eo lass stà si.
Oi mi tapin, mi gramo, ki'm caza ki'm spaguira,
Ki'm stragia ki'm sopergia, ki'm dà malaventura?
Una solenga femena me ten in destregiura
Ni'm lassa posseder zo k'è me' per dregiura.
Zamai no fo marchese ni prencep ni pretor
Ni cont ni dux ni consolo ni rex ni imperator
Ki'm fess unca tal guerra, tal dagn e tal dexnor
Cum fa pur una femena ke'm scarpa 'l me' lavor.»
A quest parol responde la Vergene Maria
E dis al Satanas: «Tu parli grand bosia,
No fax contra iustisia mateza ni folia,
Ni faz incontra ti ni fal ni feronia.
E s'eo te scarp de brazo lo miser malvïao
Lo qual se rend a mi, hanc abia el matezao,
Per quel no't faz eo torto, per quel no faz peccao,
Ma faz misericordia s'eo faz k'el sia aiao.
Se tu tradiss e ingani lo meser peccaor,
Sì k'el se rend a ti e's part dal Creator,
Per quel no è'l to homo, tu renegao traitor,
K'el no's possa ben rende, s'el vol tornà al Segnior.
Sì com zascun hom nao ha forza e poestà
K'el pò parti's da De per soa malvasità
Così doment k'el vive, s'el vol per soa bontà,
El pò tornar e renderse a l'alta maiestà.
Adonca s'eo te toio l'om k'è partio da De,
No toi segond iustisia se no pur quel k'è me'.
Lo peccaor del mondo, tut zo k'el sia re,
Segond creatïon el è fïol de De.
Donca no't faz eo torto, tu Satanax traitor,
S'eo tro a penitentia quel miser peccaor
Lo qual se rend a mi, s'el vol servì al Segnor
E s'el se vol partir dal so malvax error.
Sì com' tu't de' grand brega, tu miser Satanax,
De trabucar le anime entr'infernal fornax,
Così voi dar aïdha al peccaor malvax
Azò k'el salve l'anima, k'el faza ovra verax.
Lo peccaor del mondo eo sont tenua d'amar,
Per lu continuamente lo me' fio voi pregar.
Nisun ke's renda a mi no l'ho abandonar,
Anz l'ò defend fortmente, s'el vol stà a mendar.»
Quiloga prend a dir lo miser Satanax:
«Anc eo sont creatura del Creator verax;
Tut zo k'eo scapuzasse, tut zo k'eo sia malvax,
Tu no'm devriss far guerra ni far zo ke'm desplax.
Per sema k'eo offisi eo fu fag abissar,
Per un peccao k'eo fi no'm voss De perdonar,
Ma'l peccaor del mondo, s'el vol anc retornar,
S'el ha fag mil peccai, tu lo prind hanc a aiar.
Per un soleng peccao sont al postunt perdudho,
Ni poss fì recovrao, mi miser confondhudo;
Ma'l peccaor del mondo ke tant sia malastrudho,
S'el pecca mille fiadha, pò anc fì recevudho.
Per un peccao k'eo fi eo sont abandonao:
Lo peccaor del mondo, mil fiadha abia peccao,
Tu 'g de' speraza e aïdha and sia el desperao
E si me'l to' per forza se ben eo l'ò aquistao.
Al peccaor del mondo k'avrà peccao mil fiadha
Tu 'g voi be e sì l'aïdhi e sema e molta fiadha:
A mi voi mal da morte e 'm ste molt induradha,
E plu te sont a inodio ka i obaor da stradha.
Lo peccaor del mondo plu t'à offes ka mi:
Per lu fo mort to fio, ma no miga per mi,
E no'l vol recognossce, anz pecca omnia di,
E sì'l reciv po anche sed el se torna a ti.
Ma 'd mi miser dolento no't fi compassïon,
Per un peccao k'eo fi no trovo redemptïon.
Eo me rancur de De k'el fa contra rason,
E anc de ti, MAria, Ke'm te' a condition.
De m'à fag tort parese eo me rancur de si,
Lo qual por un peccao no m'ha voiuo parci,
E sì parciss a l'hom tant cum el vol pur dì;
S'el pecca mille fiadha, po anc se pò 'l pentì.
E anc de ti, Maria, molt fortment me lomento:
Tu de'al peccaor aïdha e zovamento
E a mi per lo contraro sì de' imbregamento,
Per mi no vo't far cossa ke'm debla ess zovamento.»
Quilò respond la Vergene incontra l'inimigo,
E dis: «Va' via, punax, va' via, serpent antigo.
Lo to premer peccao si fo sì grev e inigo
K'el no porav fì digio s'alchù 'g tenisse ben digo.
Tu senza tantamento a'alchun atantaor
Peccass per ti medesmo incontra'l Creator,
El t'aavea creato strabel e in grand splendor
E tu per to soperbia ne deveniss pezor.
Lo creato te fé plu bel segond natura
E plu lucent ka'l sol ni altra creatura
De sì grand benefitio tu no voliss met cura,
Tu no'l recogniscisti per toa malaventura.
Tu no dess los a De dra toa grand beltà,
Inanz per toa soperbia, per toa iniquità
Voliss met lo to sedio contra la maiestà
Incontra De mostrassi stragran crudeltà.
In log ke'l Creator te fé bel e lucente,
tu fuss a lo contrario e dexobedïente
Per ti tu te atantassi in quel peccao dolente,
Perzò da ce in habisso caziss îl fog ardente.
Da nexuna oltra cossa haviss atantamento,
Inanz da ti medhesmo: perzò ne port tormento;
E no't repairi ancora de fà re ovramento,
De offend a De e ai anime con to atantamento.
Perzò ne e't plu degno, tu desperao dragon,
D'aver misericordia ni mai redemptïon,
Ma'l peccaor del mondo s'el ven a pentison,
E' degn de misricordia s'el ha contritïon.
Lo peccaor del mondo, s'el pecca molta fiadha,
No è sì degn de pena cum tu fuss de una fiadha,
Per quel k'el ha bataia la qual ghe fi pur dadha,
Don è men meraveia s'el caz sovente fiadha.
Da tri grang inimisi l'om fi abataiao:
Dal corp e dal demonio, da quest mond reversao;
Dond el ha pllu cason de caz entro peccao,
Plu ka s'el no avesse da ke el fiss tantao.
Perzò, se l'hom del mondo mil fiadha fos cazhudo,
S'el vol tornar a mi, eo gh'ò imprometudho
De dar conseio e aitorio sì k'el no sia perdudho,
S'el vol pur stà a mendar de zo k'el à offenduo.
Perzò, se l'hom del mondo havess peccao mil fiadha,
De lo rezev s'el torna, questa sententia è dadha,
Crist vos recev la morte, la pena desoradha
Pur per l'umana zente k'era trop dexvïadha.
Crist ven da ce in terra e'g' venu per pur amor,
Per trar a penetentia lo miser peccaor.
Donca zascun se renda a quel sì grand segnor
Pur k'el s'voia partir dal so malvax error.»
Lo Satanas malegno quilò sì prend a dire:
«Grand meraveia'm fazo com De po plu parcire
Al miser peccaor per ki el vos morire,
Per fin k'el ghe ossa offende ni'g vol pur obedire.
Quando l'om no recognosce la mort del so Segnor,
La qua el vos rezeve pur per lo so amor,
Mo po anc la despresia e ghe ossa fra dexnor,
De no'l derrav receve s'el foss ben iust segnor.
Se Domnodè foss iusto e zess segon raxon,
El no devrav receve ni aver compassion
De quel hom ke no's guarda da farghe offensïon,
Anz lo devrav pur corze entr'infernal preson.
Ancora'd ti, Maria me meravei grandmente
Cum tu po'ess amiga del peccaor nocente,
Se tu te argeordassi dr'iniurïa dolente
La qual portò per lu lo to fïol poente.
Se tu te argordassi del dagn e del dexnor
K'av lo to fio mondo pur per lo peccaor,
Ben voless el tornar e'insir da so error,
Tu no'l devriss rezeve ni amà'l con savor.»
La Vergene Maria respond al Satanax:
«Se De guardass ai meriti del peccaor malvax
E zess pur per iustisia, mai no avrav seg pax,
Ma pur l'afondarave entr'infernal fornax
Ma De patre dolcissimo misericordioso
No vol guardar ai meriti de l'hom maritïoso;
Apegia adess k'el torne De patre glorïoso,
K'el sia dri soi peccai pentio e doloroso.
Dominodé sa ben ke l'humana natura
E' fragel e tost caze e ha bataia dura
Da l'inimig, dal mondo, da la carnal sozura,
Dond contra'l peccaor non fa svengianza dura.
El è humana cossa in questo mondo peccar,
Ma cossa dr'inimigo sì è perseverar,
Dond lo segnor receve zascun ke vol tornar,
Quel solament el iudica ke no's vada a repairar.
Ancora tu he digio, s'eo foss aregordevre
De quel desnor k'av Criste sì grand e dexdesevre,
K'eo no devrev receve lo peccaor colpevre,
Per ki el hav quel mal dond lu'n fo casonevre.
A zo sì voi responde: Per fin ke'l Salvator
Intant amò quest mondo ke per lo peccaor
El voss recev la morte e trop stragrand desnor,
Cum donca poss eo far k'anc eo no g'abia amor?
Se'l me' fio ha amao lo peccaor terren.
Anc eo lo deblo amar e'g deblo voler ben,
Anchora'n sont tenudha k'eo ho per lu grand ben,
Dond, s'el se rend a mi, no'g venirò al men.
Per lu sunt matre'd De, per lu sunt eo regina:
Lo peccaor è quello per ki lo mond m'aclina,
E i agnei e i archangei e i sanct dra cort divina;
Per lu sunt matre'd De e plena'd gratia fina.
Ma tu falz inimigo, tu renegao dragon,
Sempre he menao orgoio e guerra e tradizon
A De e a mi e ai omini; donda ben è raxon
Ke vadha'd mal im pezo la toa dampnatïion.
A ti no era bastao ke tu peccass in ce,
Ke tu per grand invidia voliss offend a De,
Anz atantass po anche Adam e la muié,
E i fiss mangiar del pomo ke gh'era veao da De.
Per quel premer peccao la mort intrò îl mondo,
Perzò la zent humana tug zevan im profondo,
Dond Crist per quel peccao portò gravismo pondo,
Ço fo la mort durissima per liberar lo mondo.»
A quest parol illora lo Satanax si cria
E vol reprend la Vergene e dis: «Di'm zà, Maria,
Tu he za dig denanze, se tu no di busia,
Ke per lo peccaor tu he grand segnoria.
Tu he za dig denanze ke per lo peccaor
Tu e'matre de De e he stragrand honor,
Perzò ke, s'el no fosse, ben segu' ke'l Salvator
Il mond no srav venudho a sostenir dolor.
E imperzò voi dire ke al peccaor terren,
Per ki tu e' regina, ghe di' voler grand ben:
Per semeiant cason donca pur el conven
Ke tu'm dibli zovar e 'm dibli voler ben.
Se 'l peccaor no fosse, segond ke tu he cuintao,
Lo fio dr'omnipotente de ti no hav ess nao:
E sì semeiantmente, s'eo no'm foss adovrao,
Matre tu no serissi de quel Segnor beao.
Eo sont quel veramente lo qual si fu cason
Per ki Eva peccò e Adam so compagnion,
Lo peccaor è donca îl mond per mia cason,
Per que Crist ven in terra per dar salvatïon.
Se pe lo peccaor tu e'in grand honor,
E eo son sanzxa dobio cason del peccaor;
Tu e' donca anc per mi matre del Creator,
Es'eo no foss habiudho, tu no avriss quel honor.
Eo sont casò e principio de tug li peccaor,
Per ki se mia in ti lo fio del Creator:
Per que no'm vo't ben donca, per que no'm fe't honor,
Per que'm contrarij tu in far lo me' lavor?»
A quest parol responde la Vergene Maria,
E dis al Satanas: «Tu parli grand busia,
Per ti, malvax serpente, k'e' plen de traitoria,
No sont matre de De, no sont insegnoria.
Tut zo ke per lo morbo k'îl mond tu he metudho
Ne sia seguio ke Criste in mi sïa metudho,
No pensa per to amor k'el foss îl mond venudho,
Anz per destrur lo morbo lo qual tu haviv metudho.
Iesù da ce in terra no ven per to amor,
Anz ven per ess contrario al to malvax lavor.
Adonca, anc sia eo matre de De Segnor verax,
De quel no't so eo grao tu renegao punax.»
«Oi», dis lo Satanas, «eo veg ben certamente
K'in me no è conseio, mi meser, mi dolente,
Dont eo molt me rancuro de De omnipoente
Ke m'ha creao, mi grmo, per ard îl fog ardente.
Eo me loment de De, ko no'm creò sì bon
K'eo no havess peccao ni habiuo perdition,
K'eo foss stao ferm in ce con fé i oltri angei bon,
Sì k'eo no foss venudho a grev perdition.
De è omnipotente e be'l poeva far,
K'eo foss creao sì sancto k'eo no poess peccar,
Sì k'eo no havess fag fallo ni mai poess fallar,
Sì k'eo foss coi bon angei o è bon habitar.
A lu nïent costava, a lu nïent noseva,
Sed el m'avess creao sì sanct com el poeva.
El me poeva far grand ben sed el voleva,
Sì k'eo serev stao fermo, e a lu nïent noseva.
El par k'el foss alegro dra mïa grand grameza,
Ben ho iusta cason de star seg in dureza.
El m'à destrug e morto, metuo m'à in grand tristeza
In log k'el me poeva tenir in grand dolceza.
Per k'el ha fag de mi e fal e feronia,
Eo gh'ev vontera offende sed eo n'avess bailia,
De lu farev svengianza, e anc de ti, Maria,
La qual me offind grevmente ni'm lass far l'ovra mia.»
Quillò respond la Vergene: «Tu fuss creao da De
Oltresì bon e fermo cum i oltri angei de ce,
E anc i oltri bon angei ke steten firm in De,
Se i havessen voiudho, poevan ben ess re.
I oltri angei ke remaseno in gloria eternal,
Anc lor fon in arbitrio de far ben e mal;
I vosen ben alezere lo ben ininz ka'l mal,
E tu, se tu fuss savio, havriss fag oltretal.
Se Deo no t'avess dao arbitrio de mal far,
Se ben tu haviss voiudho, tu no poïv peccar,
E sì no poïv perde no poïv meritar
Plu cun porav 'na prea, la qual no pò peccar.
Ki no foss in arbitrio de far ben e mal,
Ponem k'el fess pur ben ni mai poess far mal,
Perzò no srav el degno de gloria eternal,
Ni g'av saver grao De se ben el no fess mal.
Ma quel k'è in arbitrio de far lo mal e'l ben
E propriament per De da omiunca mal se absten,
Quel merta gran corona, quel è degn d'omnia ben,
A quel ne sa De grao, e a lu no smenaven.
E imperzò tu misero, se tu no haviss fag mal,
A ti per lo mei era ke De segnor 'ternal
Te voss creà in arbitrio de poer far be e mal,
Ke tu n'avriss merio la gloria eternal.
Donca no't po't blasmar de De ni anc de mi:
Se tu e' fag demonio, la colpa è pur da ti;
Anz ne'l devriss laudar per nog e anc pe di
De zo k'el adovrò iustisia contra ti.»
Quilò dis l'inimigo: «Ponem ben ke sì sia;
Inanz k'el me creasse, quel k'à la segnoria,
El cognosceva ben k'eo hev fà feronia
E k'eo me perdereve e caz a tuta via.
Da po ke De saveva anz k'el avess creao
K'eo pur me perdreve per un soleng peccao,
Per que 'm creava el donca per ess po habissao!
Eo no serev demonio s'el no m'havess creao.
Da po k'eo fu creato in mïa libertà,
S'eo alezì'l peccap per mïa voluntà,
Ponem ben k'eo no'l blasme k'el fess iniquità
K'el me punì fortmente dra mia malvasità;
Ponem k'el Creator no sïa da reprende
K'el me mis in arbitrio in tut le mee vesende:
Almen quand el saveva ke pur eo hev offende,
Crear el no'm deveva, e in zo lo poss reprende.
El par k'el ghe plasesse segond la verità
Ke pur demonij fosseno, e quest fo niquità.
In log de mi e de i oltri ke sem in arsità
Havess creao de i oltri k'avess abiuo bontà.
In log k'el me creò coi oltri malastrudhi,
Quand el saveva dnanze k'um hav pur ess perdudhi,
Havess creà dei oltri ke no fossen enzudhi,
Sì k'el no havess creao nu misri malastrudhi.»
La nostra grand regina quilò sì prend a dire:
«De sa pur senza dobio tut zo ke dé avenire:
Ben sop anz k'el te creasse ke tu haviss perire,
Ke tu per toa colpa haviss dexobedire.
Inanz k'el te creasse pur De saveva ben
Ke tu fariss pur mal e so stariss in fren;
Anchora De saveva ke tu poïv far ben,
Dond tu seriss habiudho d'omiunca godhio plen.
Se tu volst ess re, e haviv ben libertà
De far se tu volivi franchezza e grand bontà,
Tut zo ke De savesse segond la verità
Ke tu te perderiss per toa malvasità,
Per quel non era degno ke De per ti foss stao
A far zo k'el voleva, k'el no t'avess creao;
A far zo k'el deveva se De per ti foss stao,
So drig a la iustisia el hav havè atudhao.
Pur De no voss fà iniuria a alcuna creatura,
Ni'g voss amenuïr alcuna soa drigiura;
Da po k'el te fé libero e't fé bon per natura,
De lu no't po't blasmar segon verax drigiura.
De fé segon iustisia k'el te creò sì bon
Sì com el fé i oltri angei k'aven salvatïon;
Tut zo ke De savesse dra toa perditïon,
no voss ke·lla iustisia mancass contra rason.
Se'l Creator per ti havess lassao a far
K'el no t'havess creao trop era da blasmar;
Per mancament d'alcun pur De no vol mancar
K'el no faza al postuto tut zo k'el ha da far.
Se De foss stao a far k'el no t'havess creao,
Ponem ke tu havissi forza d'aver parlao,
De lu segond iustisia porriss ess lomentao
K'el t'av haver fag torto s'el no te havess creao.
E s'el t'avess responso: "Eo no te voss crear
Per k'eo saveva ben ke tu haviss peccar
E per lo to peccao seriss fag habissar",
Tu ben a quest parolle poriss contrarïar.
Tu ben haviss resposo a De omnipoente:
"Tu no'm deviv per quel fà tort inigamente,
Anz me diviv crear, fazand ti iustamente
Sì con tu fiss i oltri angei li quai fen saviamente.
Se ben tu cognoscivi k'eo deveva peccar,
Que haviv tu a dir de quello? put tu'm deviv crear.
Tu fiv, se tu'm creavi, zo ek tu haviv a far,
E eo, s'eo feva fallo, deviv me condagnar.
Se ben tu cognoscivi k'eo deveva perir,
Tu no deviv per quello cessar ni remanir
Ke tu segond iustisia n'fiss zo k'era da fir,
E po, s'eo havess fallao, deviv me ben punir."
E sì», zo dis la Vergene, «Deo patre omnipoente
Porrav fì trop represo e incriminao grevmente,
S'el no te havess creao. Donca, tu fals serpente,
S'el te creò l'altissimo, el ha fag iustamente.
Donca tu, Satanas, de De no te rancura,
Lo qual te creò bon e nobel per natura;
Reprend pur ti medhesmo ke ziss contra drigiura,
Lo qual 'lezist lo mal in toa malaventura.
El ven da grand ossanza, da grand presumptïon
A trar ramporgn a De ni anc reprensïon;
De sa que el ha da far in tut le soe rason,
Ni g'art querir conseio îl soe adovrason.
Trop è quel mato e osso ke vol met De a rason:
De pò fà zo k'al vol, tut zo k'el fa è bon,
E quel ke'g vol mendar con soe reprensïon,
Segn è k'l'è renegao on k'el è bestïon.»
Lo drag con grand furor quiloga prend a dir:
«Da po ke ti, Maria, no'm voi zamai servir
Ni'm lass far l'ovra mia ni'm voi mai consentir,
Inanz me voi imbregar, cazar e perseguir;
Da po ke tu, Maria, no'm lass far zo ke'm plax,
Eo ho corr entre pegore a moho de lov ravax;
Farò tal guerra al mondo, sì dura e sì malvax,
Ke quii k'en toi amisi no i lassarò star im pax.
Sapii ke a to inodio omiunca mal farò,
Quii k'an ess toi amisi forment scombatterò,
E i peccaor del mondo in tal moho ligarò
Ke fora del mee man zamai no i lassarò.»
Quiloga dis la Vergene incontra l'inimigo:
«Nixun sì peccaor, segurament lo digo,
Serà k'eo no defenda da ti, serpent antigo,
S'el vol par penitentia, s'el vol ess me' amigo.
Quant plu tu he scombate alcun me' benvoiente,
Tant ha'l plu meritar aprov l'omnipoente,
E se serò consego e l'aiarò formente
Pur k'el no voia star cativ e negligente.»
Quand hav parlao la Vergene, lo Satanax se'n va
Molto remonios e inigo, e omiuncha mal el fa;
No dorme di ni noge, ni mai in un log sta,
E pusta al cor de l'homo e grand bataia'g da.
El se partiss da illoga col volt anuvirao,
Molt fel e molt terribile, molt veninent e irao;
Righinia e mostra i dingi com verr acanezao
Rugiss e corr a le arme per fà k'el sia svengiao.
Coin grand furò e menace el corr al guarnison:
Guarnio è de tug vitij quel desperao dragon;
Assai lo cor de l'homo e'g dà temptatïon,
Sì k'el lo possa prende e menarlo in preson.
No'l lassa di ni noge, adess ghe dà bataia;
Se l'hom foss desguarnio, inigament lo taia;
S'el trova l'om cativo, s'el trova hom ke poc vaia,
Lo prend e'l met in carcere, e'g dà brega e travaia.
L'om k'è cativ e mato, quand el fi assalio,
El buta via le arme, el fi grevment ferio,
No se defend lo misero ni fuz ni buta crio,
El fi butao per terra, lo miser desguarnio.
Ma l'om k'è pro e savio sempre guarnio starà
E contra l'inimigo forment scombaterà,
E s'el no's pò defende sì com mester havrà,
S'el fuz on cria aitorio, perir el no porrà.
S'el corr e quer aitorio da la Vergen Maria,
Quella poent regina lo scampa a tuta via;
Però hanc foss'l ben preso, incontinent s'el cria
La Vergen lo secorre e'l traz de presonia.
Adonca zascun homo, quand el fi scombatudho,
Sïa quand el foss stangio, sïa k'el sia cazudho,
On eitamdé foss preso incaenao batudho,
Po anc s'el giama la Vergene, el fi tost redemudho.
Quella regina donca ben è da fì onoradha,
La qual no vedha aïdha s'ella'g fi demandadha;
Quella è adess im pei, quella è adess aprestadha
De sporz la man, ki vol, a omia persona nadha.
La nostra grand regina no'n vol abandonar:
Per tut lo mond ha fagio e dir e apregonar,
S'el è ki voia aidha, k'el debia pur crïar,
Sapiand, s'el cria da vero, fedhelment l'à aiar.
E a confermamento de attend zo fermamente
El n'è carta atestadha, zo dig seguramente,
E meser san Bernardo nodher sufficïente
Sì l'ha tradhadha e scrigia a honor dr'omnipoente.
E per segond noer k'è scrig in quest tenor
Sì è sanct Augustin e tug i oltri doctor.
Iesù fiol dra Vergene sì gh'è scrig per fissor,
De sì attend se obliga lo nostro salvator.
Da press li testimonij ke san la vertià,
Quii gh'en in abundantia, in molta quantità,
Li quai ella ha za aiao da grand captività,
Da mort, da grang perigori per soa grand bontà.
Donca seguramente e grang e picenin
Corra tug a la matre del Creator divin
E faza preg a De per mi fra Bonvesin
Ke'm faza questa gratia k'eo sia do citaïn.